Bonic aspecte presentava la plaça

 

Bonic aspecte presentava la plaça, engalanada amb pins, serpentines i fanalets de colors, i plena de gent que al so d'una estrident orquestra giravoltava alegre i bulliciosa. Era la diada de Santa Agna, la festa major, la que tots celebraven lluint llurs millors vestits, les noies amb vestits clars i virolats mocadors, i els minyons amb llurs millors gecs i flamants gorres, quasi bé de pinxo totes. Baix aquell cel resplendent de llum ballaven el típic ball de Santa Agna, juntament amb els d'Engordany, els quals solament en aquesta diada poden ballar a la plaça de Les Escaldes, rivalitats i diferències de jovent, que no per ésser infantils deixen de dur fatals conseqüències, perquè més d'una vegada han ocorregut baralles entre ambdós pobles. El ball consisteix en un contrapàs puntejat primer pels fadrins major i menor, als quals segueixen els demés balladors, entrant després les fadrines i demés balladores; dansant junts un ball pla amb airosos moviments i garboses giravoltes, finalitzant amb la mitja cadena que en diuen, donant-se tots la mà i passant-se la parella de l'un a l'altre, acabant de vegades amb la correnta, que consisteix en agafar-se totes les mans i córrer, formant una serp, pels carrers, seguint els fadrins majors. Pintoresc resulta el conjunt, i més acompanyat de la cridòria i rialles dels balladors, que entretenen amb freqüents traguets el bon humor de llurs parelles.