Beniopa
Al cap dels anys, encara hi veig mon poble.
Francesc M. Miret
Des d'un terrat lluminós observava
les teulades com bancals ben treballats,
veia terrats amb roba estesa, balcons
amb clavellineres en flor, i gats
que perseguien teuladins al vol.
Xiquet, sentia les olors de la vida
com era la vida llavors, austera i elemental:
olors apetitoses coent lentament al foc,
olors agredolces de corral,
olors netes eixugant-se al sol,
olors suades de goig animal,
olors d'ombres fugitives pels horts...
Gesmils, gesmils, gesmils!
Beniopa és això ara, només:
unes cases engesmilades
entre estrets carrers polsosos
a la vora d'un barranc.
Un record que tremola.
Un perfum silenciós.