Beniopa tenia places, i replaces, però la plaça Major n'era el centre, amb la seua font d'una senzillesa simpàtica. Aquesta font era com un pastís redó amb sequiolets on abeuraven els animals -cavalleries, ramats, gossos i gats-, i un escaló amunt tenia un piló amb quatre aixetes de coure d'on brollava aigua potable tothora, així com un fanal de ferro forjat. També hi havia els comerços importants del poble: els casinos, la farmàcia, la barberia, el taller de motos i bicicletes, una enorme tenda d'ultramarins, la casa palau, la vivenda del metge, la carnisseria, la tendeta on es compraven llepolies, piuletes, tebeos...
Recorde l'arribada d'uns personatges curiosos. Eren una colla de zíngars, o de gitanos, que s'instal·laven amb una carraca que es convertia en una botiga de roba, i de més coses que apareixien com per art d'encantament. Duien de reclam uns volantiners i músics, per tal d'atraure l'atenció dels xiquets i de les dones. Arribaven com un circ en miniatura, fent matraca i aldarull pels carrers des que apareixien pel pont. La xicalla ens encarregàvem d'escampar en alta veu aquesta visita insòlita. Tots a la plaça amb catrets o amb cadires de bova com qui va a un espectacle. Acrobàcies, piruetes, acudits. Un xicot tocava la guitarra, una mona repicava una pandereta, una xica tocava les postisses, un home feia ballar una cabra...