Beneït obrador...

Beneït obrador...

 

Beneït obrador

era allà on jo teixia:

fil anava i venia

es lligava i torcia.

Primavera i tardor

han passat tantes voltes!

Són les coses revoltes:

sense gra no hi ha mòltes.

No ho retrec, oh Senyor!

Ja ningú m'acompanya,

fins de mi sóc estranya,

puc xiular com la canya

entre fulla i canó.

Sense qui em digui «vine»

no pot fer la padrina

ni teixits ni farina,

però puc sense por

arrenglerar paraules

que s'ordenin en faules.

I en demano perdó.