Ausona en la festa de Sant Miquel dels Sants
Enmig d'una plana de cingles reclosa,
com reina que guarden de dia i de nit
los braços de l'aspre Montseny i del Tosa,
desperta somia la ciutat de Vic.
Apar entre masos senzilla pastora
menant ses ovelles al marge del riu;
li fa de cadira l'herbei de la vora,
los salzes d'ombrel·la, les aigües d'espill.
L'airada que bressa los sàlics i arboços
li'n porta amb sos besos la flaire sovint,
i al moure en onades sos fins cabells rossos
fullam deixa veure de llor entremig.
Boscúries i pobles i viles li diuen
que ella és de Muntanya la reina gentil,
i rius i fontanes que hi juguen i riuen
amb dolços murmuris li tornen a dir.
Mes, com si l'hermosa n'estiga malalta,
no mira ni escolta fontanes ni rius,
amb lo colze en terra i amb la mà a la galta
n'està somiosa de vespre i matí.
Tan sols, com a mare, l'amor la domina,
i al veure en la glòria regnar un seu fill,
en càntics desplega sa veu argentina,
per l'arpa daurada fent lliscar los dits:
—Colliu flors, minyones, colliu flors i menta,
puix tantes me'n porta festívol lo maig,
gojats que el sol daura, narcisos que argenta
lo Ter amb escuma de neu de Puigmal.
Portau farigoles, donzell i ginesta,
que vessen pels aires glopades de mel,
i amb roba de verges lo jorn de la festa
llanceu-ne a faldades per eixos carrers.
Amb branques de roure de tendre fullatge
arcades alçau-hi, fadrins del voltant,
i enmig d'una selva de flors i brancatge
a vostre Patrici guarniu-li un altar.
En pal·lis i tàlems crostats d'or i joies
son nom feu brodar-hi entre ones de llum,
si or verge volguésseu fílat, que mes noies
de ses cabelleres se tallen un rull.
Robau per donar-li les tintes a l'iris,
sos himnes a l'àngel, sa música al cel,
a l'alba naixenta garlandes de lliris,
al vespre ruixades de perles i estels.
Son mantell li deixe la volta serena
quan vetllen sos astres lo món que s'adorm;
li done amb son trono lo sol que es destrena
corona de núvols d'argent volador.
Balcons i finestres guarniu de domassos,
com l'herba i les ones blavosos o verds;
amb llum i harmonia seguiu-li los passos,
sos passos hermosos que guien al cel.—
Cantant se recolza dessota les ales
de somnis joiosos Ausona altre colp,
en tant que el riu Mèder, mirall de ses gales,
escampa en los aires sa dolça cançó.