Aubada
S'estrella més pura,
i hermosa ja guaita;
tremola agradosa
d'allà sa muntanya.
¡Bé n'haja s'estrella,
s'estrella de s'auba!
Els galls que dormien
davall les porxades
¿què és lo que ara veuen,
que tant i tant canten?
Han vist s'estrella,
s'estrella de s'auba.
¿Per què ses pastores
cruixir fan ses paies?
Per què js s'aixequen
Si estan aglaçades?
Saben que és eixida
S'estrella de s'auba.
¿Per què es monesteri
ventant ses campanes
ja crida a matines
escolans i frares?
A Déu vol que adoren
s'estrella de s'auba.
Estrella que et mostres
quan fugen ses altres,
per què em despertes
tan de matinada?
En lletres que lluen
diu s'estel de s'auba:
— Cada matí em mira
una Verge Mare,
jo sóc tan hermosa
perquè en som semblança;
llaors a Maria,
estrella de s'auba.