Aquesta família, coneguda per l'antic cognom Guillemó,...
Aquesta família, coneguda per l’antic cognom Guillemó, ha presidit tostemps, des de la seva casa senyorial que encapçala la Plaça, la vida social i, en gran part, la política de les Valls d’Andorra. Ja en documents del segle XV destaquen com a grans terratinents, i llur arbre genealògic ens mostra un vast embrancament que dona reiteradament síndics i clergues i que manté una tradició de senyoria i un ascendent que encara perduren.
A les antigues propietats dels Guillemó hom ha bastit gairebé la meitat de la moderna Andorra, o sia totes les cases que per cada banda de carretera van des de la Plaça fins al pont del Valira i més enllà, i encara les de l’antic camí ral fins a la capella de Sant Andreu, darrerament restaurada. El nom Guillemó roman aferrat a la diversa i curiosa toponímia d’aquests paratges (pastorer de Guillemó, closes de Guillemó, llacuna de Guillemó, prada de Guillemó, etc.).
A la Plaça andorrana, per bé que a les plantes baixes avui tot són comerços, alçant els ulls remarquem la pàtina dels vells temps damunt les façanes de les cases millors del país, les mateixes que hi trobà el nostre poeta. Els balcons de ferro de cal Rossell i de cal Molines ressalten a la banda de ponent, i a la de llevant la rectoria manté les línies avials.
No fa gaires anys que al costat de la rectoria hi havia la carnisseria del Comú i la presó. El cep era una argolla i un tros de cadena de ferro encastats a la paret, on lligaven els lladres i els delinqüents menors. Els criminals no anaven a parar al cep, sinó al garrot vil, que encara avui hom mostra a la Casa de les Valls.