Antigament a les planes del Serrat —situat a vuit quilòmetres de Sornàs— s’hi feia blat, sègol, patates i pèsols. Ara el conreu dels cereals gairebé ha desaparegut de les Valls.
Al Serrat, com el seu nom indica, hi ha en la seva llargada dents ben diferenciades i, com a un dels elements naturals de més protagonisme, la llum.
Allà, la claror és primicera, com si en obrir els ulls a la vida veiéssim el món amb una dimensió pura.
A algunes persones els predisposa l’ànim al diàleg íntim.
[...]
Els propietaris de les bordes del Serrat les llogaven a la gent jove de la contrada. N’eren excepció les que llogaren l’una al vell Margarit i una altra al vell Felissó. Ells, amb anys d’experiència, passaven esma del treball dels joves.
Al cap al tard, després de la jornada de treball, la Cabana del Margarit era el punt de trobada. Menjaven i, en renovar forces feien alguna partida tot xerrant. La vetllada durava fins les primeres foscors, no gaire tard. S’havia de matinar el dia següent.