Amor, si de la «Font de l'Oreneta»
féssim, conjuntament, el darrer llit
i podia emmotllar-te amb una estreta,
liquen poètic de ton cos finit,
escoltaríem, d'una campaneta
a l'acústica arrel, aquell brogit
de les abelles, irisada pleta,
quan de l'obaga s'escurça la nit.
I, en venir les parelles venidores,
enllaminides d'afalacs i móres,
un instant sentiríem: -D'un poeta
ací fou la despulla, ací l'amor-.
I l'aigua de la «Font de l'Oreneta»
esdevindria tema de llaor.