Amb castedat femenina de pit
que sent pujar una llet novençana,
oh pit rodó, maternitat complida,
ara he pujat al teu silenci, vidre,
ara he pujat a un regne de cigales
Quedaven lluny, en la mar de verdor
salts i crits roncs de populars granotes.
Per lents graons arribava a l'altar.
sentia el cor petit com una nòvia,
petit i humil com una criatura,
amb pas incert, amb pupil·la rompuda
per un amor de molt confusa arrel.
Ara he pujat a l'extensa esplanada,
ara he gosat arribar al silenci.