Als estels
Mirant-vos fit a fit en la serena,
de la nit, que s'escola lentament,
què hi ha en la vostra llum que se m'emmena
la meva ànima, el cor i el pensament? ...
Què hi ha en vostra claror de gràcia plena
que em sobta d'un estrany tremolament? ...
Oh, el benaurat encís de la carean
sumida dintre el vostre encantament! ...
Jo us beneeixo estels. Vostra grandesa,
que sobre de ma testa veig sospesa,
em parla dels misteris de la nit ...
i em fa somniar amb màgiques poncelles
que no gosen descloure's de tan belles,
en el jardí subtil de l'infinit ...