Al pas de la nit
Sota la tenda lleugera
on no sóc més presonera
de porta closa i paret,
viuré la nit a pleret.
La nit serena, ampla i freda,
quan porta estels la pineda,
tota la nit de claror
com la sol viure el pastor.
La festa pura coinenci,
que és de misteri i silenci;
meravellats els grans pins,
s'enlairen més bosc endins.
S'escampa olor de reïna,
un nou sentit ja s'afina;
és deslliurat l'esperit
de tota pena i neguit.
Vingui prop meu la vacada
a pasturar dins la prada,
que les coscorres dringant
poden fer créixer l'encant.
L'esquellejar que s'esgrana,
és de la nit la fontana,
aigua llisquent, soledat,
que marca el pas del ramat.
Música igual per l'oïda,
el dolç corrent m'ha adormida,
tot deixant-me el cor obert
per altre viure més cert...
Sota l'ermita propera
brolla la font rocatera;
pel senderol de claror
encara hi baixa el pastor.
Quan d'un vol blau la campana
desfà la nit bosquetana,
sul vidre llis del matí
com cirial, munta el pi.