Adéu, castells de somni!
Son fugitiu entre fru-frus de sedes;
blau papalló que se'ns esmuny dels dits;
lladre gentil que robes i depredes
tots els castells per tu mateix bastits...
Se m'endugueres l'esperit, en rapte,
i me'l deixares sol i espoliat,
i ara jo sóc el pobrissó que capta
una mica de llum, per caritat!