Adéu, castells de somni!

Adéu, castells de somni!


Son fugitiu entre fru-frus de sedes;

blau papalló que se'ns esmuny dels dits;

lladre gentil que robes i depredes

tots els castells per tu mateix bastits...

Se m'endugueres l'esperit, en rapte,

i me'l deixares sol i espoliat,

i ara jo sóc el pobrissó que capta

una mica de llum, per caritat!