A Tarragona s'hi ha d'anar amb automòbil, mai en vaixell i tampoc en tren. Tant el port com l'estació del ferrocarril queden enxubats, sense perspectiva, i es corre el risc que la primera impressió del viatger sigui la de trobar-se en una ciutat insignificant, d'escassa entitat.
L'automòbil s'ha de deixar a l'inici de la Rambla. I continuar passeig amunt, a peu, amb parsimònia, badant una mica, fins a la mar. A poc a poc. Amb el temps suficient per sentir-la, per notar la seva presència. Sense la mar, aquest passeig no aniria enlloc, no tindria ni cap ni peus.
La Rambla acaba en un penya-segat davant la mar: El Balcó del Mediterrani. Des de la balconada, la mirada es perd enllà de les aigües, des de la Punta de la Mora al Cap de Salou. L'espai que els pescadors anomenen la Mar Fondal. Aigües blaves, d'ampli horitzó, immenses, netes des de l'alçària. Un panorama magnífic, extraordinari. I mentre el contemples, endevines el motiu que ha fet decidir tanta gent, fins i tot l'emperador romà August, de quedar-se a viure a Tarragona: la geografia.
Tarragona és una ciutat civilitzada. On es té l'evidència que abans algú ja hi ha fet vida. Arreu hi queden quatre pedres, una runa. Sense anar gaire lluny, prop del Balcó del Mediterrani, l'amfiteatre romà.