A Roses
La plenitud de ta corba suau
sembla, badia rosa,
l'ampla cinta desclosa
de la Venus que duu l'antiga nau.
És dels vestigis d'aquell temps llunyà
que un gran encís dimana?
O és la mar sobirana
que sempre bressa aquell somni pagà?
Lent bressoleig, em faries esclau
de la rosa pagana.
No sents una campana?
Diu l'alta llum en un cel que és més blau.