A quatre passes hi ha el restaurant d'en Pinet. En Sebastià i jo seiem a la taula que ens diuen, en un racó, i la mirada se'ns perd per les parets, encara que les parets no les arribem a veure, estan completament tapades per centenars de peces, grans i petites, planes i en relleu, i de seguida es veu per on van les idees de l'amo. Obro el petit bloc i anoto: una bandera quadribarrada, una bandera roja amb la falç i el martell, emblemes de la CGT francesa, una bandera andalusa, l'estelada independentista, cartells de «nuclears, no», la bandera republicana, una ikurrinya, pòsters del Che Guevara, foto de la Pasionaria, un cartell anglès «Vote Labour», banderes roges de la UGT, reproducció del Gernika de Picasso, cartell amb una fotografia de la guerra civil, la bandera corsa, cartell del «9 d'Octubre. Dia del País Valencià»... I una llarga col·lecció emmarcada de versos, autògrafs, textos polítics.
La gent sopa tranquil·lament en aquesta mena de museu ideològic, i Pinet va amunt i avall agafant les comandes i portant ampolles de vi a les taules. La carta del restaurant està escrita en valencià, en castellà, en anglès, en francès, en alemany i en holandès. Hi ha alguns estrangers que mengen amb entusiasme, contemplats per Che Guevara i la Pasionaria.
En Pinet ens porta un plat d'entrada on hi ha un tall de sobrassada. La sobrassada que fan a Tàrbena és una altra herència dels repobladors mallorquins. [...]
Torno el volum de fotocòpies a Pinet, i quan m'estic acabant les postres sona pels altaveus del restaurant la Muixeranga d'Algemesí, que avui té la condició d'himne nacional valencià. I després Els Segadors! I quan ja m'alço per pagar i anar-me'n, La Internacional. És la primera vegada que he sopat en un restaurant d'èxit sentint l'himne del proletariat.