A mil milles d'enlloc (Fragment)
Al cap de tres dies, en entrar Marcel Coloma a la cuina a primera hora del matí, va topar-se amb el negre de la platja. El negre ajudava el seu fill a obrir una caixa de peix. Se li va regirar l'estómac. Estava furiós. En advertir que havia arribat, el fill l'informà que el negre feia dies que rondava per la Barceloneta demanant feina i que ell havia decidit quedar-se'l com a mosso pel que convingués.
—T'has... begut l'enteniment o què?
El fill va dir, afluixant el to de veu, que havien fet bons tractes. Res de contracte laboral, seguretat social ni gaites de sou mínim. El negre es conformava amb el plat a taula i vuitanta mil pessetes mensuals. El pagarien amb diner així mateix negre, i a canvi els resoldria la necessitat que tenien d'algú que assumís les funcions d'escarràs.[...]
El negre traginava les caixes de peix. El negre netejava el budellam dels peixos. El negre transportava l'aigua de mar a cubells. El negre esbandia els plats i les cassoles abans de posar-les a les màquines. El negre fregava el menjador, la cuina i els frigorífics. L'horari del negre s'iniciava a les deu del matí i sovint acabava a les dues de la matinada.
Marcel Coloma no el perdia de vista en cap moment. Des del primer dia s'havia imposat l'obligació de vigilar-lo. Considerava que la intromissió d'aquell individu a casa seva introduïa una nota de discòrdia en l'harmonia de la família, dins la qual incloïa els treballadors, i tot i que no sabia explicar en què consistia, el controlava de prop com els guardians d'un penal controlen dia i nit el pres etiquetat de perillós.
El negre es deia Ofeyi i, segons ell, provenia del sud de Nigèria. Marcel Coloma no el cridava pel seu nom.
—Ei,tu!