A l'ombra de la història que posa virior en la vida d'aquesta població, la petita història ajuda a penetrar-la a fons a través del temps en aquells aspectes de treball i tipisme que més la caracteritzen. Poble de bona llei, com tots els que es desenrotllen en la puixança d'una terra que prodiga els seus fruits als que saben tenir-ne cura, als granollerins no els ha mancat mai una peculiar vivesa d'esperit ni uns sentiments sense mires interessades, tot i que alguna vegada llur sentit pràctic hagi estat tingut per mercantívol.
No solament gràcies a aquest sentit pràctic ha sabut organitzar-se per a treure millor profit de les seves terres, sinó que amb els seus mercats i fires ha contribuït a fer que els termes veïns, que són molts, en traguessin també més de les llurs. I això ja ve de lluny. N'és penyora el gran cobert de la plaça Major, conegut per la Porxada, construït el 1587 pel mestre d'obres Bartomeu Brufau amb carreus de la pedrera del Puig Llunell de Puiggraciós. Destinada a llotja de grans, cap al 1872 s'habilità per a la venda quotidiana, i a finals del segle XIX van tancar-la amb un reixat que va ésser suprimit en restaurar-la, l'any 1939, arran de l'escantellada soferta durant la torbonada del 1936. La Porxada és el monument més típic de la ciutat, amb les seves columnes dòriques i el gran ràfec de la teulada que li dóna un cert aire oriental.