A la Mare de Déu del Collell

A la Mare de Déu del Collell

 

Al coll d'unes muntanyes,

us alça el nostre poble

una muntanya d'art:

un art ben de la terra,

ben nu d'estrangeria,

que bona falta ens fa!

 

Hem fet el cos de pedra,

de pedra de la terra,

que viu i té sentits;

el cor i les artèries,

de flor de sacrifici,

la flor de l'esperit.

 

L'artífex que us bastia

posava el nom en gesta

de venidor Renom.

Romeus de totes bandes

—talment qui a casa arriba—

diran amb goig: «Ja hi som!»

 

I tota la muntanya,

pedreny i fust i argila,

eternament diran:

"Devots de la Gran Reina,

tots hem alçat la Casa,

tots hi hem posat les mans."