A la Madalena!
Portant al coll la berena
i el gaiatet a la mà,
tot castellonero va,
a peu, a la Madalena.
Si és castís i de la soca
va per Sant Roc de Canet,
puix un home dret i fet
fa sempre lo que pertoca.
És festa, i com és el dia
d'honrar el Castelló antic,
s'agermanen pobre i ric
en la filial romeria.
Arribat a l'ermitori,
com tot són crits i avalot
per no fer el tararot
hi ha qui fuig del rebombori.
Volta i volta la campana
saludant als coneguts.
Hui disfruten els menuts
fent lo que els dóna la gana!
Les colles madaleneres
criden pels garroferals
fent gràcies tradicionals
de pesics i bolangeres.
Al típic «porrat» fa copa
i compra «rollos» la gent;
i algú balla tot content
per la beguda guilopa.
Ja de retorn cap a casa,
quan ja va fent-se de nit,
hi ha qui torna tot pansit
d'haver-se divertit massa!
Tant si val! Per més que el mates
un bon fill de Castelló
no es deixa la processó
de canyes i de gaiates.
I el vell que conta i ordena,
i el xic que ho fa tot a ull,
tots tenen el noble orgull
d'anar a la Madalena!