He deixat a la Rambla l'homenatge
d'un vetllador de marbre a un finestral
voltat pels plàtans, com una postal
d'un turista d'hivern entre el brancatge.
Cafè de l'Òpera, vell i lleial
a les ombres deutores d'un llenguatge
que naixia dessota l'engranatge
de la lectura de Les Fleurs du Mal.
Dels anys d'estudiant d'arquitectura
em queda un rerefons amb Baudelaire
i nits de putes i literatura.
I també un àngel que, entreobrint les portes,
torna fidel, joiós, a revifar
els miralls entelats, les flames mortes.[1]
[1] , Barcelona: Edicions Proa, 2007, p. .