1940
Els pins del Saler augmentaven
el seu color verd, rabiós fins a les puntes,
a mesura que els anaven afusellant.
Tot alè de viril i aspra lluita
es quallava dins aquell got de tragèdia,
descartada, per a mai més,
la groga cita del vil temps.
La nit es menjava, a mos redó,
el berenar del vespre i l'Albufera
estenia els humits llençols
i el cobertor dels dies de festa
(que al meu país serveixen encara
per al llop dels dies de dol).
Potser més d'un hi érem en braços
de viudes imminents per al guanyador,
i embolcallats en el rotlle
del tren de la infantesa.
I ara, amb els llavis besant
la realitat d'Elena i la mà palpant
els límits del tendre i abresquillat genoll,
pensem tots dos i amb una certa mala llet
en aquell crit de la criatura
amb el lladruc homicida dels traïdors.