Edicions La Campana (Barcelona), 1991
No sempre hi ha hagut tanta pau, doncs, en aquest carrer Major, ni al carreró de Sabaters, ni en aquests racons de la vella Cervera que, aquest vespre d'estiu, retrobem quan ve per al nit una ombra de misteri. Cervera ha estat una ciutat històricament dramàtica.
La Universitat mateix n'és una prova, o potser seria millor dir-ne una conseqüència. Em passejo per davant d'aquest immens edifici, avui desnaturalitzat, pensant que concreta un moment difícil i contradictori en l'evolució de Cervera: no ha estat possible d'oblidar que la Universitat va néixer com una imposició de Felip V. D'uns anys ençà, la serenitat d'alguns historiadors ha posat, al costat d'aquest fet inicial, l'anàlisi dels aspectes positius que cal reconèixer a la Universitat de Cervera. [...]
Jo he passat la porta del solemne edifici, i he avançat en la foscor absoluta cap al gran pati interior. M'ha semblat entreveure-hi un camp de bàsquet, però tot es perdia en la negror. El silenci, en canvi, no és total. Sento perfectament un concert de piano, que transmet la televisió. No puc precisar on és l'aparell. Més parats que jo es quedarien si el sentien Jaume Balmes i Narcís Monturiol, Milà i Fontanals i el general Prim, que en d'altres temps van passar també aquesta porta.