Cossetània Edicions - 2009 - Valls
Del poble se n'endugué l'olor de fum de les estufes de clofolles d'avellana, la sensació d'estar sempre envoltada de muntanyes que no la deixarà mai i uns quants grapats de records, com l'última vegada que va estar a Sant Joan del Codolar. L'ermita es troba a mig camí del Montsant, empresonada entre les roques calcàries que s'han despenjat muntanya avall durant segles, i flanquejada de xiprers que assenyalen el pas lent del temps. A l'altre costat de la vall, a la mateixa altura, Siurana. El dia de Sant Antoni la gent del poble puja a l'ermita, i ella jugava a amagar-se entre les roques que l'encerclen. Aquell dia va quedar-se força estona en un lloc conegut com el desert, una mena de cova en forma de falca sota la gran roca que fa de sostre, on la llegenda diu que hi meditaven antics homes sants. Aquell silenci i un paisatge etern la feren trobar-se cara a cara amb l'espiritualitat que inunda aquell indret i a tot allò que duia amagat al seu dintre. No recordava haver escoltat abans els batecs del seu cor, ni sentir com l'alè es fonia amb l'aire. Mentre fugia espantada de la soledat, començà a intuir per què era diferent.
És un viatge trist, de retorn a les pèrdues. Passat el coll d'Alforja de seguida apareix el Montsant, teló de fons dels seus anys petits. Es veuen les roques que se n'han desprès, rodolant falda avall de la muntanya, minúscules des de la distància. Són com joies dels temps que ens cauen, malauradament. La carretera baixa fent molts revolts i no pot fixar-se si es veu l'ermita de Sant Joan del Codolar on, quan era petita, abans de marxar a Tortosa, va començar a intuir el món de sensacions que després l'envairia. Aquest és només un dels records que l'assetgen, com xiquets cridaners que surten al pati.