Ajuntament (Roda de Ter), 2012
Aiguamolls 2012
A Ma Àngels Anglada
In memoriam
Enyora la closa de tanca arbrada
el llit esponjós de l'antic estany,
el menut martinet, que esmunyedís
s'aombrava entre el bogar, on feia el niu.
i el lament del becut esquinçant l'aire
a l'hora foscant que els sentits afua.
No amanyaga el llevant, gràvid de pluja,
l'herbei apelfat que la vida allotja.
Un vent terral, eixut i ignar de l'aigua,
fa temps que ofega l'oneig dels bordois.
Llangueix l'aqüífer i el salobre avança,
no hi són les fonts que ablanien els prats.
No gaire lluny, gegantines erugues
espeteguen impàvides de jorn,
car és molta l'ambició que fibla.
Tot és venal per al bíped que sotja
el cor del recer que sempre batega.
¿Encara alçarà el vol la mallerenga
i endinsarà el bec el bernat pescaire,
l'esquiu bitó, que s'esmuny entre els jòncols
gemegant com qui entona una complanta?
Talment l'avar hisendat del Bruel,
¿ens afonarem amb carros i bous
al fangar que engoleix home i natura?
Ifigènia (mosaic d'Empúries)
Ifigènia, per un instant, esguarda l'ara.
La caça d'Agamèmnon, sacrílega ofensa.
sols serà oblidada amb el sacrifici.
L'honor dels aqueus, sollat per infaustes paraules,
és per damunt de l'amor primigeni.
Àrtemis s'ha aïrat i cal ser apaivagada
perquè l'eòlic impuls torni el respir a les naus
que han d'acomplir l'epopeia més alta.
No entén la donzella per què la promesa
del tàlem amb l'ínclit plançó de Tetis fecunda
ha estat l'esquer per a la mort més injusta.
Tomba el capvespre pigmentat d'anèmones
i amb sentors de menta. L'oreig li destria
els cabells, que acaronen les nues espatlles.
Abans que l'esquerpa deessa acudi,
de trasbals colpida, a socórrer
la qui farà sacerdotessa
a la inhòspita Tàuride, on campen les feres.
cau Ifigènia exànime, vinclat el cos,
com un jonc vençut per la ventada,
damunt l'ara que l'acull en pètria abraçada.
Entre els sorrals de la vila emporitana,
tessel·les amb color de bresca i aram
tan vívid record de la noia en dissort,
de tanta bellesa sofrent sota el plany
que entona el vent rere els xiprers en flama,
guardes eternals, penyora del temps a l'indret
on és trobadís el bes del mar i la plana.