Una mà estesa

Ajuntament (Roda de Ter), 2012

Autor: Jordi Pla i Planas
Pàgina: 24
Indret: Estany del Cortalet. Ecosistema (Castelló d'Empúries)

Aiguamolls 2012

 

A Ma Àngels Anglada

In memoriam

 

Enyora la closa de tanca arbrada

el llit esponjós de l'antic estany,

el menut martinet, que esmunyedís

s'aombrava entre el bogar, on feia el niu.

i el lament del becut esquinçant l'aire

a l'hora foscant que els sentits afua.

 

No amanyaga el llevant, gràvid de pluja,

l'herbei apelfat que la vida allotja.

Un vent terral, eixut i ignar de l'aigua,

fa temps que ofega l'oneig dels bordois.

 

Llangueix l'aqüífer i el salobre avança,

no hi són les fonts que ablanien els prats.

No gaire lluny, gegantines erugues

espeteguen impàvides de jorn,

car és molta l'ambició que fibla.

Tot és venal per al bíped que sotja

el cor del recer que sempre batega.

 

¿Encara alçarà el vol la mallerenga

i endinsarà el bec el bernat pescaire,

l'esquiu bitó, que s'esmuny entre els jòncols

gemegant com qui entona una complanta?

Talment l'avar hisendat del Bruel,

¿ens afonarem amb carros i bous

al fangar que engoleix home i natura?

Autor: Jordi Pla i Planas
Pàgina: 49
Indret: Empúries. Mosaic del sacrific d'Ifigènia (Escala)

Ifigènia (mosaic d'Empúries)

 

Ifigènia, per un instant, esguarda l'ara.

La caça d'Agamèmnon, sacrílega ofensa.

sols serà oblidada amb el sacrifici.

L'honor dels aqueus, sollat per infaustes paraules,

és per damunt de l'amor primigeni.

Àrtemis s'ha aïrat i cal ser apaivagada

perquè l'eòlic impuls torni el respir a les naus

que han d'acomplir l'epopeia més alta.

 

No entén la donzella per què la promesa

del tàlem amb l'ínclit plançó de Tetis fecunda

ha estat l'esquer per a la mort més injusta.

Tomba el capvespre pigmentat d'anèmones

i amb sentors de menta. L'oreig li destria

els cabells, que acaronen les nues espatlles.

 

Abans que l'esquerpa deessa acudi,

de trasbals colpida, a socórrer

la qui farà sacerdotessa

a la inhòspita Tàuride, on campen les feres.

cau Ifigènia exànime, vinclat el cos,

com un jonc vençut per la ventada,

damunt  l'ara que l'acull en pètria abraçada.

 

Entre els sorrals de la vila emporitana,

tessel·les amb color de bresca i aram

tan vívid record de la noia en dissort,

de tanta bellesa sofrent sota el plany

que entona el vent rere els xiprers en flama,

guardes eternals, penyora del temps a l'indret

on és trobadís el bes del mar i la plana.