Autor: Manel Marí
Pàgina: 55
Indret: Ca Revolta (València)

Canço d'anar gats

 

Quan brindem sempre ho fem perquè toca

i ens juguem la boca

per un poc de vi,

del vi que entra en el mot i marida

l'esguit de la vida

amb l'ara i l'aquí.

 

Quan bevem, sempre ho fem amb l'excusa

D'abraçar el que abrusa

l'encant del verí,

del verí que ens atreu a la copa

i hostatja en el glop a-

quell bes que emmudí.

 

Si cantem i piquem a les taules,

cantem les paraules

que no es volen dir,

no es vol dir d'aquesta agra semença

que es fa i va desfent-se

amb un poc de vi.

Autor: Manel Marí
Pàgines: 61-62
Indret: Ca Revolta (València)

Un tango en bars oberts

 

I el Ferran Suay en tancar els bars,

m'obria les portes de ca seua

 

Si els bars no tanquen mai

tinc previst un estrèpit

i abraço el deure intrèpid

de fer front a l'esglai;

si els bars no han de tancar

confonc pàtria i exili

i callo un crit d'auxili

perquè els tanquin demà.

 

M'espero el bar obert

si el dia és la derrota,

si em giro amb la ganyota

rendida del qui perd,

si escull de sollar amb vi

tota bandera blanca...

a un bar que mai no tanca

no m'hi sabré rendir.

 

Enyor de l'enyorança

d'un bar que mai no tanqui,

on deixar-m'hi la sang i

la febre de les mans,

les mans que aferren l'ansa

del got entre el sotsobre

tan sols quan el bar obre

si és que ha tancat abans.

 

Garbells de l'hora clara

sadolls del clam que abunda,

si l'hora moribunda

n'estreny un ressò encara,

si el bar mai no tanqués

tot fos la cançó morta

que prega que la porta

del bar no tanqui més.

 

Si els bars no tanquen mai...

malament rai!