Llengua, los usos, i costums són los dels catalans especialment com los del partit de la Seu d’Urgell amb los que tenen comunicació més expedida. Los costums particulars són que en lo temps del carnaval los fadrins alguna vetllada van per les portes de les cases de les fadrines canten una cançó amb la que demanen la minyona per casar-la amb aquell fadrí que ells judiquen que lo casament seria proporcionat, les fadrines los donen alguna cosa, i després de lo que han arreplegat un dia fan una brenada i ne diuen la festa dels casaments. Fan altra festa que diuen lo gener que ve a ser la plega que los fadrins fan en altres parts lo dia del dijous gras o dijous llarder. Lo dia de Pasqua se juguen los ous, esto és les fadrines procuren ser les primeres de bon matí de trobar al fadrí i saludar-lo dient-li Pasqua és arribada, tu pagaràs los ous; però realment les fadrines porten ous, i coques, i los fadrins paguen lo demés, i tots junts fan una altra brenada que en diuen dels ous; la qual ha donat motiu a molts parrocos a declamar contra lo perill dels excessos que hi pot haver. 

La festa de l’Ossa és més singular. Al mig de la plaça se posen dos com a dallaires, un altre vestit com una criada com si portés menjar als dallaires, altre vestit de senyor, al costat d’altre com una senyora, que es passegen, a l’últim ix un vestit de pells representen un os disforme que altera a tots amb lo ademan d’assaltar-los; al mig de aqueix espant ix un a modo de caçador que dispara un tiro, i lo que representa l’Ossa cau com a mort, i aleshores los espectadors fan aplaudiments grans al matador; i acabats tots los de la comparsa fan un ball que conclou la funció. Per més que he preguntat, i buscat no he pogut averiguar si això té algun significat real o ficció sola. Jo m’inclino a pensar, que és una representació d’algun fet real d’haver mort algun subjecte l’Ossa al punt que estava per despedeçar algun senyor, o senyora que havia eixit a passejar-se, i veure los seus dallaires.