Editorial Columna (Barcelona), 1992
Els poemes elegíacs que Simona Gay dedica al seu «germà gran de sang i de poesia, el genial Josep Sebastià Pons» –són també mots de Riba tenen versos d'una música tan segura i tan pura com la dels millors poemes de l'absent. Jo vaig veure com el poeta era deixat, un dia clar de gener i de tramuntana glaçada, a l'ombra del Canigó blanc i blau. Per recordar aquell moment, no sabria imaginar uns versos més austers, més nus d'artifici i més dignes de qui tan emocionadament havia cantat la seva muntanya:
t'han sepultat en sa falda morada
i l'han cobert amb tota aquella neu.