Editorial Selecta (Barcelona), 1962
A Maria Antònia Salvà
Avui que, en homenatge que l'ideal anima,
del poble que et diu seva s'ajunta aquí la flor,
rebràs també l'ofrena de qui de lluny t'estima
i que et serà a la vora duit pel desig del cor.
Cantora de les nostres divines rustiqueses,
per qui és més exquisida la flor com més humil;
tu en qui totes les gràcies i totes les pureses
tenen un dos gentil.
Ma musa et diu: Oh dolça germana camperola
que aboques l'aigua fresca per l'esperit cansat!
I adora tes rientes clarors de corritjola
i tes suaus tristeses que un àngel aconsola,
corprès de ta bondat.