Edicions 62 (Barcelona), 1981
Petita «Suite» de Port—Lligat (fragments)
V
Vora el mur blanc de calç
esclata la mirada
tota or del llimoner;
resta encara dins l'aire
record del seu perfum
dormint damunt la branca
més alta dels xiprers.
I canten les abelles
dintre dels olivars
i el mar dins de la cala...
I com un aire antic,
l'amor altra vegada
és enyorança i goig
i desig d'ofrenar-te,
lligada als fruits daurats,
la meva vida esparsa.
VI
Dintre del teu ull blau,
jardí de les gavines,
s'adormen els neguits
i s'apaguen les ires.
Més enllà el mar obert
escumeja i s'agita
entorn del cap ferest.
En tu reposa el dia
i somnia la nit,
bressant-los la veu fina
del clapoteig calmós...
I la pau beneïda
dintre del teu braç ferm
cerca la melangia
de l'amor mai no dit,
de l'amor que vigila
eternament segur
d'aquesta flama viva.
I jo sóc vora teu,
de l'ardent foc, guspira
consumida pel vent
de la beutat divina.
Petita «Suite» de Port—Lligat (fragments)
III
Cementiri petit
damunt l'aigua serena,
últim port encimat
damunt la pau eterna.
Vaixell tot blanc de calç,
frescos xiprers per vela;
sempre guaitant el far
de la ruta feresta.
Tots els teus mariners
filen somnis perennes
a l'entorn de l'encís
de la darrera Terra...
Els teus braços oberts
em fan dolça l'espera
per contemplar els estels
sota de ta coberta.
IV
Tot en tu és cançó
amb veus de plata fina
fetes per al goig pur
i per la melangia.
Les albes t'han vestit
d'una lleu melodia
i el capvespre t'ha dat
la seva nota grisa.
Aigua clara, ressò
d'una veu fonedissa;
tramuntana rabent,
scherzo d'alegria...
Dintre meu ets cançó
enamorada i viva,
terra esposa del mar
i de la meva vida.
Valldemossa
Sota dels núvols
una branca sospira
per abastar-los.
El rierol murmura
una cançó de plata.