Editorial Claret (Barcelona), 2004
A la Mare de Déu de la Mercè
Mare de Déu de la Mercè, Senyora
de la meva ciutat que estén, sos fils,
sou la claror d'un dia que enamora,
joiell — en roba blanca — dels humils.
La vostra mà, de mare sabedora
de les gràcies de Crist i dels perfils
aflaquits del pecat, oh. Redemptora,
ha dat a mos batecs consols gentils.
Feu que mos plors entre les llums no sien
una dolça quincalla deis meus ulls,
com abans me'n brillaven i es perdien.
I que la llibertat, ennavegant-se
entre camins de lliris i d'esculls,
em tomi a dur a la vostra deslliurança.
La dama de l'ombrel·la
La pluja i les clarors l'acaricien
pels forats de l'ombrel·la de vidre.
Una puntaire de Lloret
A Esteve Fàbregas i Barri
Vella dama senzilla
i somrient, que feia puntes
al coixí (fora els dies de festa i els diumenges)!
¿Ajuntes,
Amor, aquest dolç dol amb el goig de la filla
d'un nebot seu, Griselda, mareperla inefable?