Edicions de la Ela Geminada (Girona), 2019
El convent de Portbou
Tancades les finestres del convent,
i en el silenci blau la marinada.
L'atzavara no vol un altre vent,
gelosa de sa flor embalsamada.
Silenci de vall closa sense font.
D'ací d'allà una ratlla de calç viva,
l'eixutesa del córrec sota el pont
i el túnel amb el fum que s'hi escaliva.
La mar ¿on és la mar? ¿qui veu la mar?
La porta l'alateig de la gavina.
Quan la gavina passa dins l'esguard
el cel és el mirall de la marina.
Sor Matilde, mestressa del convent,
el rosari suspès de la cintura,
adrega les donzelles dolçament.
Totes formen igual llur escriptura.
O encara sobre un full de paper blanc
on fixen el compàs de punta esquiva,
fan un cercle petit i un altre gran.
Apenen el dibuix de pespectiva.
Preguen, i van seguint –oh, pur estol-
els camins adorats de Galilea.
Entre flames i lliris, tot d'un vol,
canten: Magnificat anima mea.
¿I la mar, sor Matilde? ¿on és la mar?
Vora el penya-segat que el temps esquerda,
la gavina aleteja fins al tard,
flor nevada, i capbussa en l'aigua verda.
Nit al Port de la Selva
Braç de terra difós com el record.
Tota la nit el poble és blanc i mira
una aigua nua en el seu port
i entre els palets la mar expira.
Joncar adormit a vora de la mar.
Bes pacient de la sal que s'atura.
Déu serva el raig humil del nostre esguard
i el nom de cada criatura.
Tota la nit el poble és blanc i absent
i és el gel de la lluna tan propici
que hom sembla entrar dins el pressentiment
de l'alba estranya del judici.
L'amor aquieta sa remor,
el vidre verd de l'aigua ja s'entela.
Elena, amor, amiga, abella i flor,
la barca de l'oblit alga la vela.
Cerdanya
Vives flors de Cerdanya, vives flors
de color morat fosc o rosa malva:
agermaneu pel ras les quietes resplendors
i sembleu esperar les princeses de l'alba.
Aneu totes al bosc de tres en tres
i tot seguint les aigües matutines
teniu la galta molla i l'ull encès
per recordar l'amor de les fadrines.
Port de la Selva
Mar de Port de la Selva retirada,
el poble és tot silenci en sa blancor,
i és blanca la cortina assolellada
per servar l'ombra del balcó.
Mariner blau-vestit sota la vela,
ta vinya s'escalona dins la vall,
ta barca deixa un raig callat d'estela.
el somni te rodeja amb son mirall.
Port de la Selva
Port de la Selva, és dolç de recordar
el plate allisat de la sirena,
aquesta mar de vidre verd que mena
de l'una a l'altra cala el sospirar;
i la forma del munt que s'endevia
mig fosa en el fonoll ensopidor,
la lluna blanca i sa claror
mullada encar de sal marina.