Ajuntament i El Cep i la Nansa, Edicions (Vilanova i la Geltrú), 2002
La nova musa (fragment)
És regenadora la poesia i noble
quan contra el tirà indigne defensa l'oprimit,
quan lo virtuós exalça i menysprea ignoble...
La causa del poeta avui és la del poble.
Lo braç avui no és força; la força és l'esperit.
Avui deu lo poeta alçar cants de victòria
perquè radiant ja brilla la civilisació.
Aquell que millor cante la fe, la pàtria història,
lo progrés i la indústria, la llibertat, la glòria,
aquell entre els poetes, aquell serà el millor.
Si en esta terra jo em moro,
ojats, mos nobles companys,
si en esta terra jo em moro,
ojats com m'heu d'enterrar.
Lo meu cos és de la terra,
baixau-lo, doncs, al fossar,
que, sent lo cos de la terra,
a la terra ha de tornar.
Mes mon cor és de la pàtria
i allí s'ha de soterrar,
que mon cor és de la pàtria
i a la pàtria ha de tornar.
Ausiàs March (fragment)
Portau-lo, vents, de l'huracà en les ales,
però portau-lo a la mansió divina
on té un palau la terra llemosina
pels que sa glòria foren i esplendor.
Portau-lo allí on dels reis, hèroes i prínceps
tenen les cendres immortal morada,
que plaça reservada
allí hi haurà pel bardo de l'amor.
És Ausias March! És ell!... Sortiu-lo a rebre,
savis que al món amb obres assombràreu,
i vosaltres, oh, reis!, que subjugàreu
imperis grans al jou de vostra llei.
És Ausias March! És ell! Que li obre via
d'eixos morts coronats la turba inquieta...
Obriu-li pas, oh, majestats, al poeta!
Obriu-li pas, oh, trobadors, al rei!
Port de salut trobaven a l'ombra d'aquest claustre
del camí de la vida los fatigats romeus,
i vius amortallant-se dintre sos murs de pedra,
moraven entre núvols d'ascètics pensaments;
que aquí tan sols tenien los tristos solitaris
la veu de la campana per aixambrar els fels,
los xiprers de sa fossa per alegrar la vista,
la tomba de sa celda per beneir a Déu.
Ausiàs March (fragment)
Portau-lo, vents, de l'huracà en les ales,
però portau-lo a la mansió divina
on té un palau la terra llemosina
pels que sa glòria foren i esplendor.
Portau-lo allí on dels reis, hèroes i prínceps
tenen les cendres immortal morada,
que plaça reservada
allí hi haurà pel bardo de l'amor.
És Ausias March! És ell!... Sortiu-lo a rebre,
savis que al món amb obres assombràreu,
i vosaltres, oh, reis!, que subjugàreu
imperis grans al jou de vostra llei.
És Ausiàs March! És ell! Que li obre via
d'eixos morts coronats la turba inquieta...
Obriu-li pas, oh, majestats, al poeta!
Obriu-li pas, oh, trobadors, al rei!
Ausiàs March (fragment)
Portau-lo, vents, de l'huracà en les ales,
però portau-lo a la mansió divina
on té un palau la terra llemosina
pels que sa glòria foren i esplendor.
Portau-lo allí on dels reis, hèroes i prínceps
tenen les cendres immortal morada,
que plaça reservada
allí hi haurà pel bardo de l'amor.
És Ausias March! És ell!... Sortiu-lo a rebre,
savis que al món amb obres assombràreu,
i vosaltres, oh, reis!, que subjugàreu
imperis grans al jou de vostra llei.
És Ausiàs March! És ell! Que li obre via
d'eixos morts coronats la turba inquieta...
Obriu-li pas, oh, majestats, al poeta!
Obriu-li pas, oh, trobadors, al rei!