Aubada

Autor: Marià Aguiló i Fuster
Pàgines: 101-102

Aubada

 

S'estrella més pura,

i hermosa ja guaita;

tremola agradosa

d'allà sa muntanya.

¡Bé n'haja s'estrella,

s'estrella de s'auba!

 

Els galls que dormien

davall les porxades

¿què és lo que ara veuen,

que tant i tant canten?

Han vist s'estrella,

s'estrella de s'auba.

 

¿Per què ses pastores

cruixir fan ses paies?

Per què js s'aixequen

Si estan aglaçades?

Saben que és eixida

S'estrella de s'auba.

 

¿Per què es monesteri

ventant ses campanes

ja crida a matines

escolans i frares?

A Déu vol que adoren

s'estrella de s'auba.

 

Estrella que et mostres

quan fugen ses altres,

per què em despertes

tan de matinada?

En lletres que lluen

diu s'estel de s'auba:

 

— Cada matí em mira

una Verge Mare,

jo sóc tan hermosa

perquè en som semblança;

llaors a Maria,

estrella de s'auba.