Pagès Editors (Lleida), 2018
—Una urgència, Frank? -preguntà en Julio, però l’inspector no contestà.
Tenia el cotxe a la cantonada, mal aparcat, com de costum. Buscà a les palpentes la sirena que sempre duia sota el seient del copilot i l’imantà al sostre del jeep.
No arrencà tan ràpid com hagués volgut: la neu acumulada al carrer li ho impedí. Enfilà el carrer La Unió en direcció a la rotonda de la Dama de Gel. La distància entre Andorra la Vella i la Massana era només de sis quilòmetres però trigaria un quart d’hora o vint minuts a arribar per culpa de la neu; això si no trobava cap entrebanc a la carretera. El mòbil s’il·luminà amb l’entrada d’un nou missatge. Era l’adreça del xalet del batlle.
A la sortida dels túnels de la Massana el gruix de la neu posava les coses difícils a alguns conductors. Veié dos cotxes entravessats a l’alçada de la cruïlla amb Anyós. “Aquests paios els haurien de multar”, pensà.
No s’aturà i trobà el xalet del batlle Baró a la primera. Era al capdamunt d’una pujada costeruda, a la part alta de la Massana, a Sispony. Era una antiga borda amb un bon accés, si no fos per la neu, que ja acumulava uns vint centímetres de gruix.
Quan arribà acabaven de muntar el cordó policial i hi havia una ambulància del SUM. En Sebastià Torra havia enviat tres cotxes patrulla —i no un, com li havia dit— a més d’un equip de la científica. Al garatge hi havia dos cotxes més, suposà que eren de la víctima.
A la porta del xalet, un agent, amb cara d’estar passant molt de fred, el saludà amb un educat “Bona nit, inspector”.
Moix féu un gest amb el cap a manera de salutació i pujà els quatre esglaons que el separaven de la porta. Es fixà que al costat de l’entrada hi havia una petita campaneta de ferro i una placa amb el número setze. A sota, amb lletres de ferro forjat, es llegia “Casa Baró”. Hi havia dos fanals també de ferro, a banda i banda, a més d’una petita bústia. Mentre entrava es palpà la butxaca de l’anorac per assegurar-se que duia l’arma.
Un agent l’acompanyà fins a la cuina, una sala espaiosa i rústica, a mà dreta. Abans d’entrar-hi es fixà que al costat de la llar de foc un agent interrogava una pèl-roja que fumava dempeus i s’eixugava les llàgrimes amb la mà.