Obres completes. Volum tercer

Ajuntament de Castelló de la Plana (Castelló de la Plana), 1983

Autor: Bernat Artola i Tomàs
Pàgina: 216
Indret: Santuari de Lledó (Castelló de la Plana)

Campaneta de Lledó

Campaneta de Lledó,
que repiques a migdia
per a goig de Castelló
i descans de l'alqueria!
Campaneta, campaneta,
que cantes l'oració de cor,
com una xiqueta
que s'ha deprés la lliçó.
Sona, campaneta pia,
campaneta de Lledó!
Tota la plana somnia
quan sent la teu cançó!

Autor: Bernat Artola i Tomàs
Pàgines: 219-221
Indret: Ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)

A la Madalena!

Portant al coll la berena
i el gaiatet a la mà,
tot castellonero va,
a peu, a la Madalena.
Si és castís i de la soca
va per Sant Roc de Canet,
puix un home dret i fet
fa sempre lo que pertoca.
És festa, i com és el dia
d'honrar el Castelló antic,
s'agermanen pobre i ric
en la filial romeria.
Arribat a l'ermitori,
com tot són crits i avalot
per no fer el tararot
hi ha qui fuig del rebombori.
Volta i volta la campana
saludant als coneguts.
Hui disfruten els menuts
fent lo que els dóna la gana!
Les colles madaleneres
criden pels garroferals
fent gràcies tradicionals
de pesics i bolangeres.
Al típic «porrat» fa copa
i compra «rollos» la gent;
i algú balla tot content
per la beguda guilopa.
Ja de retorn cap a casa,
quan ja va fent-se de nit,
hi ha qui torna tot pansit
d'haver-se divertit massa!
Tant si val! Per més que el mates
un bon fill de Castelló
no es deixa la processó
de canyes i de gaiates.
I el vell que conta i ordena,
i el xic que ho fa tot a ull,
tots tenen el noble orgull
d'anar a la Madalena!

Autor: Bernat Artola i Tomàs
Pàgines: 410-411
Indret: Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats (València)

A la santíssima Verge Maria Mare dels Desemparats (fragment)

 

Hi ha un clamoreig de campanes

que porta, joiós, el vent

amb el tremolí fervent

de les glòries casolanes.

Les ressonàncies humanes

diuen, plenes de fervor,

la veu constant de l'amor

que, per a lliçó i exemple,

floreix les portes del temple

pregonant la flor millor.

Oh Santa Verge Maria,

Mare dels Desamparats,

dels humils i dels nafrats

esperança i alegria!

La inefable poesia

que Primavera floreix

amb les campanes pareix

que s'ha entenedora

i diu Vostre amor, Senyora,

que tantes penes guareix.

Autor: Bernat Artola i Tomàs
Pàgina: 156
Indret: El Fadrí (Castelló de la Plana)

Dedicant «A l'ombra del campanar»

 

A l'ombra del campanar

va nàixer este llibret,

perquè, quan al món fa fred,

hi ha que acostar-se a la llar.

Vós, que sabeu estimar

les coses pel seu valor,

veureu que és obra... d'amor;

i si us pareix meritòria

serà la més alta glòria

que haja desitjat l'autor.

Autor: Bernat Artola i Tomàs
Pàgines: 225-226
Indret: El Fadrí (Castelló de la Plana)

Campanar

 

Campanar alt i altiu

de la ciutat captiu,

senyor de la ciutat;

quan comença l'estiu

el seu cap és un niu

d'orenetes voltat.

 

Campanar dret i fort

que domina la mort

blanca i freda, de gel;

allà lluny veu el port

i li enveja la sort

d'ésser blau com el cel.

 

Campanar voltat d'aus

com el port ple de naus

i les naus plenes d'or;

a les cases, com caus,

a sos peus, els esclaus

veu lluitar sense cor.

 

Campanar, guaita ert

que l'altívol Desert

mira al lluny, com un fill;

al terrer roig i verd

no ha trobar res més cert

que l'atzar i el perill.

 

Campanar, ple d'afany,

no ha volgut fer el plany

de sa greu solitud.

Campanar, sembla estrany,

és el més bon company

de l'atzar que ha perdut!

Autor: Bernat Artola i Tomàs
Pàgina: 212
Indret: El Fadrí (Castelló de la Plana)

Campaneig

 

—No sents les campanes

del teu Castelló

cantant, quasi humanes,

cançons casolanes

de fil i cotó?

—Per què l'alegria

s'esclata en cantar?

—Qui no cantaria

si és festa pel dia

que el pla va baixar?

Humanes formigues

que, del castell vell,

per sendes antigues

baixaren amigues

al poble novell.

I és la Madalena,

penyora i perfum,

que sempre ha estat plena

de joia serena

pel goig de la llum.

Pugem la muntanya

com bons pelegrins.

Autor: Bernat Artola i Tomàs
Pàgina: 145
Indret: Fundació Carles Salvador (Benassal)

A Carles Salvador

 

A Vós que sou gramàtic i mestre, amic poeta,

i valencià per gràcia de la nostra bona sort

vull ofrenar una "Terra" rítmicament quieta

on la llaor de vida vol fecundar la mort.