Ajuntament de Castelló de la Plana (Castelló de la Plana), 1983
Campaneta de Lledó
Campaneta de Lledó,
que repiques a migdia
per a goig de Castelló
i descans de l'alqueria!
Campaneta, campaneta,
que cantes l'oració de cor,
com una xiqueta
que s'ha deprés la lliçó.
Sona, campaneta pia,
campaneta de Lledó!
Tota la plana somnia
quan sent la teu cançó!
A la Madalena!
Portant al coll la berena
i el gaiatet a la mà,
tot castellonero va,
a peu, a la Madalena.
Si és castís i de la soca
va per Sant Roc de Canet,
puix un home dret i fet
fa sempre lo que pertoca.
És festa, i com és el dia
d'honrar el Castelló antic,
s'agermanen pobre i ric
en la filial romeria.
Arribat a l'ermitori,
com tot són crits i avalot
per no fer el tararot
hi ha qui fuig del rebombori.
Volta i volta la campana
saludant als coneguts.
Hui disfruten els menuts
fent lo que els dóna la gana!
Les colles madaleneres
criden pels garroferals
fent gràcies tradicionals
de pesics i bolangeres.
Al típic «porrat» fa copa
i compra «rollos» la gent;
i algú balla tot content
per la beguda guilopa.
Ja de retorn cap a casa,
quan ja va fent-se de nit,
hi ha qui torna tot pansit
d'haver-se divertit massa!
Tant si val! Per més que el mates
un bon fill de Castelló
no es deixa la processó
de canyes i de gaiates.
I el vell que conta i ordena,
i el xic que ho fa tot a ull,
tots tenen el noble orgull
d'anar a la Madalena!
A la santíssima Verge Maria Mare dels Desemparats (fragment)
Hi ha un clamoreig de campanes
que porta, joiós, el vent
amb el tremolí fervent
de les glòries casolanes.
Les ressonàncies humanes
diuen, plenes de fervor,
la veu constant de l'amor
que, per a lliçó i exemple,
floreix les portes del temple
pregonant la flor millor.
Oh Santa Verge Maria,
Mare dels Desamparats,
dels humils i dels nafrats
esperança i alegria!
La inefable poesia
que Primavera floreix
amb les campanes pareix
que s'ha entenedora
i diu Vostre amor, Senyora,
que tantes penes guareix.
Dedicant «A l'ombra del campanar»
A l'ombra del campanar
va nàixer este llibret,
perquè, quan al món fa fred,
hi ha que acostar-se a la llar.
Vós, que sabeu estimar
les coses pel seu valor,
veureu que és obra... d'amor;
i si us pareix meritòria
serà la més alta glòria
que haja desitjat l'autor.
Campanar
Campanar alt i altiu
de la ciutat captiu,
senyor de la ciutat;
quan comença l'estiu
el seu cap és un niu
d'orenetes voltat.
Campanar dret i fort
que domina la mort
blanca i freda, de gel;
allà lluny veu el port
i li enveja la sort
d'ésser blau com el cel.
Campanar voltat d'aus
com el port ple de naus
i les naus plenes d'or;
a les cases, com caus,
a sos peus, els esclaus
veu lluitar sense cor.
Campanar, guaita ert
que l'altívol Desert
mira al lluny, com un fill;
al terrer roig i verd
no ha trobar res més cert
que l'atzar i el perill.
Campanar, ple d'afany,
no ha volgut fer el plany
de sa greu solitud.
Campanar, sembla estrany,
és el més bon company
de l'atzar que ha perdut!
Campaneig
—No sents les campanes
del teu Castelló
cantant, quasi humanes,
cançons casolanes
de fil i cotó?
—Per què l'alegria
s'esclata en cantar?
—Qui no cantaria
si és festa pel dia
que el pla va baixar?
Humanes formigues
que, del castell vell,
per sendes antigues
baixaren amigues
al poble novell.
I és la Madalena,
penyora i perfum,
que sempre ha estat plena
de joia serena
pel goig de la llum.
Pugem la muntanya
com bons pelegrins.
A Carles Salvador
A Vós que sou gramàtic i mestre, amic poeta,
i valencià per gràcia de la nostra bona sort
vull ofrenar una "Terra" rítmicament quieta
on la llaor de vida vol fecundar la mort.