Obra poètica

Editorial Barcino (Barcelona), 1993

Blanca era com la neu; de blanc vestida...

Autor: Tomàs Aguiló i Forteza
Pàgina: 174

Blanca era com la neu; de blanc vestida,

com sa innocència en es seu front impresa;

damunt sa llarga cabeiera estesa,

corona virginal de flors teixida;

 

blau mantell, com el cel que l'ha acollida;

blanc es vel, com dets àngels sa puresa:

així la veia jo ple de tristesa,

com si estàs solament allà adormida.

 

Així la veia jo, i la veig encara

enmig des camp que trist per mi verdetja,

prop des torrent que trist per mi redola;

 

la veig en fosca nit i en lluna clara,

i s'hermosa visió que així em rodetja,

endolceix un dolor que no aconsola.