Obra dispersa [Joan Duch i Arqués]

Publicacions de l’Abadia de Montserrat (), 1999

Autor: common.nocontent
Pàgines: 294-295

Allò que voldria jo remarcar és la importància d'una llibreria la qual, des del primer dia, ha viscut conscientment lligada al nostre desvetllament cultural.

Una llibreria activa i ben portada realitza una acció considerable ja pel sol fet d'existir. I quan les biblioteques de Bar­celona eren pràcticament sense gran eficàcia, la Llibreria Verdaguer suplia en gran part la missió desvetlladora que aquelles havien d'exercir. La suggestió dels aparadors del carrer i de la botiga, la joia de mig obrir els exemplars tot just posats a la venda d'un llibre acabat de sortir, són molts els qui les han conegut per primera vegada a la Llibreria Verdaguer. I si jo tingués dret d'evocar records personals en aquestes ratlles, em seria un goig de recordar impressions meves d'infància, quan sentia per primera vegada el contacte amb el llibre nou, sota el somriure benèvol de Don Alvar Verdaguer. La llibreria, amb la seva tertúlia, em semblava la sala reservada d'una bibliote­ca on uns quants estudiosos eren admesos a conversar, a tafanejar i a discutir.

Al costat d'aquesta acció que podríem dir passiva, la Lli­breria Verdaguer ha treballat molt, amb risc i amb esforç, en el camp de la impressió, de la publicació i de la cooperació editorial. No faig una afirmació gratuïta. Si hagués estat possible d'aplegar ací la bibliografia de tots els llibres que porten el nom de Verdaguer al peu d'impremta, o la publicació dels quals és deguda en alguna forma a la seva cooperació, la llista seria sorprenent.

Autor: Jordi Rubió i Balaguer
Pàgines: 294-295
Indret: Llibreria Verdaguer (La Rambla) (Barcelona)

Allò que voldria jo remarcar és la importància d'una llibreria la qual, des del primer dia, ha viscut conscientment lligada al nostre desvetllament cultural.

Una llibreria activa i ben portada realitza una acció considerable ja pel sol fet d'existir. I quan les biblioteques de Bar­celona eren pràcticament sense gran eficàcia, la Llibreria Verdaguer suplia en gran part la missió desvetlladora que aquelles havien d'exercir. La suggestió dels aparadors del carrer i de la botiga, la joia de mig obrir els exemplars tot just posats a la venda d'un llibre acabat de sortir, són molts els qui les han conegut per primera vegada a la Llibreria Verdaguer. I si jo tingués dret d'evocar records personals en aquestes ratlles, em seria un goig de recordar impressions meves d'infància, quan sentia per primera vegada el contacte amb el llibre nou, sota el somriure benèvol de Don Alvar Verdaguer. La llibreria, amb la seva tertúlia, em semblava la sala reservada d'una bibliote­ca on uns quants estudiosos eren admesos a conversar, a tafanejar i a discutir.

Al costat d'aquesta acció que podríem dir passiva, la Lli­breria Verdaguer ha treballat molt, amb risc i amb esforç, en el camp de la impressió, de la publicació i de la cooperació editorial. No faig una afirmació gratuïta. Si hagués estat possible d'aplegar ací la bibliografia de tots els llibres que porten el nom de Verdaguer al peu d'impremta, o la publicació dels quals és deguda en alguna forma a la seva cooperació, la llista seria sorprenent.

Autor: Joan Duch i Arqués
Pàgina: 66
Indret: Cal Cotxa de les Bons (Encamp)
 
No vull de la nit fosca les carícies 
plenes d’angoixes i de crits i plors 
que a poc a poc desclogui ses desfícies 
gavina que malmeti ses tresors. 
 
 
II 
Què diu la nit, què diu, mig fredeluga 
captant en mon cancell una pietat? 
Aquests mots i misteris que remuga 
dins el silenci fan un so cansat. 
Per més que en tos cabells el vent mig juga 
no temptes de ma llar el foc sagrat 
l’amada que jo vull, com tu, poruga 
tindrà tot resplendent el si gemat. 
 
 
III 
La nit degota tendra 
—ferida oberta d’esglai— 
i cada hora s’agrumolla 
i fa més petit l’espai 
i la nit ja més lassada 
cau en braços del desmai.