Mossèn Bordes a La Massana

Nord Andorra (La Massana), 1993

Autor: Joan Soler i Torner
Pàgines: 106-107
Indret: Plaça de la Ciutadania (Maçana, la)
He baixat a Andorra i he tingut ja uns contactes amb els homes de la companyia de la llum. 
Sé ben bé que no puc estar-me quiet. No és el meu tarannà. Caldrà començar per saber què podria costar estendre els fils des d'alla baix fins aquí. No em preocupen gens les condicions amb què ens vendrien el corrent aquella gent d'Andorra. També haurem de saber el nombre de pals que hi poden arribar a cabre en tota la filera fins aquí dalt. Un cop tindrem la llum aquí, nosaltres ja ens arranjarem per distribuir-nos-en el consum. 
Això de la línia es podrà pagar entre tots. Més que res el fil, perquè alguns dels pals els hi podran posar els veïns que no puguin bestreure els diners. 
Ai, Déu meu, quan digui això a la gent! 
Diumenge després de la missa, ans d'acomiadar-los, ja els hi caurà el primer tro de tota aquesta tormenta. 
Potser seria convenient que en parlés primer amb els dos o tres més o menys afectats. Els hi diré com a més compromesos que seran, en el sentit de que hi hauran de posar més diners, perquè també en tenen més. 
S'haurà de fer tot ben fet, i una societat com tenen a baix a Andorra, amb accions que comprin entre tots i en la mesura en que cadascun pugui. La gent d'Ordino també hi podrà entrevenir per poder també tenir llum allà dalt.
Sé que em carrego amb una cosa força dificultosa però si no ho fa un mossèn que sigui «molt ell», qui les farà totes aquestes coses?
 

Autor: Joan Soler i Torner
Pàgines: 96-97
Indret: Església de Sant Iscle (Maçana, la)

Conversant amb aquests paletes, l’estona que passem per dinar, em deien que la vida a la Massana està ben assegurada per allò que fa al pa nostre de cada dia. Tot i que hi ha poc terreny de conreu, aquesta bona gent cullen, si més no, sègol i blat, patates i llegums. Després hi ha el bestiar; tothom té a casa xais, alguna cabra, molts d’ells una vaca i a voltes alguns cavalls que han portat de França i vendran allà baix a Espanya quan estiguin més fets; això de fer de paleta es veu que per ells és una cosa excepcional. 

Cada cop que les parets són un xic més altes jo no faig més que entreguardar que pugin èrtiques; de moment es veuen bé. 

Avui diumenge aprofito per passar-me una bona estona mirant-me. Des de lluny, com queda aquesta casa i crec que en podrem estar orgullosos tots els de la Massana. Tindrem una bona rectoria. Serà la més maca del principat. 

Hi fem una bona llar de foc que pugui escalfar tota la casa. Això aquí dalt és d’allò més important. El pis de fusta que hem posat, quan hi camino per sobre, cruixeix. 

El paleta diu que si cruixeix no es trencarà, que només es pot trencar allò que no es vincla. Té una filosofia estranya aquest bon home. A mi m’agradaria saber si la seva fe també cruixeix o es vincla.

Autor: Joan Soler i Torner
Pàgina: 121
Indret: Plaça de la Ciutadania (Maçana, la)

S’ha treballat molt, està tot molt enllestit. Han passat ja uns quants mesos que han estat plens de dificultats, perquè amb les nevades que hem tingut, semblava que no es podria pas tirar endavant. 

Ens havíem fixat com diada per arribar la llum el dia de Sant Antoni i prou que ho aconseguirem, si Déu vol. 

De moment moltes cases només tindran una bombeta i les que en tinguin més d’una, per encendre la segona, els caldrà apagar abans la que tenien encesa. Només en podrà cremar una de sola en tot moment. Les cases tindran un aparell que donarà només una certa quantitat de corrent, una mena d’estri que talla el corrent si se’n consum massa. D’aquesta manera el cost per cada casa serà només el d’una bombeta i més suportable per a tothom.