Sugrañes (Tarragona), 1904
S'havien arribat fins a l'extrem oriental de l'esplanada (Denominació vulgar, avui quasi en desús, de la Rambla de Sant Joan).
Feia lluna... i bastanta claror. Hi havia un cel claríssim.
Des d'allí, prop de la barana que guaita a la pedrera, lo paisatge que es veia, emmatllevant a la nit una poesia nova, un encant més, afegit als que sempre oferia..., era hermosíssim.
Clapes negroses, de verdura...; roques lluentes...; la carretera, blanquejant en línia recta, i afectant una paret dentellonada, per mor dels topets de la sombra que hi projectaven, en la part de la timba, los pedrissos de defensa...; més roques a la part d'enllà...; casetes de camp, guarnides d'arbres grans i foscos...; després, la rasa negra i perllongada del carril...; i el caseriu del presidi, junt a les grades herboses de l'Amfiteatre...; i la platja del Miracle, plena de barraques de pescadors, entorn de l'establiment de Banys, i de xarxes esteses, que s'haurien pres per moluscos enormes, estirant ses mil potes..., assaborint la frescor de l'arena...
Lo mar, rielant en sa plenúria la claror argentada de l'astre de la nit, estava com una bassa d'oli; d'un color blau que, per la mateixa tranquil·litat de les aigües, prenia un to grisenc, prop de la costa; ennegrit pel reflexo del rocam que tallava la platja, i que sortia, coronat de velles fortaleses abandonades, a rebre lo bes de les petites ones que hi anaven a morir, desfetes en llàgrimes d'escuma..., plorant aquell rebuig ferreny de les ingrates pedres.
A la dreta, al lluny, mig esboirada, la punta de Salou, amb la llumeta minsa de la seva farola...; davant, la corba del moll, semblant un serpent negre que nedés damunt de l'aigua, lluint-li en llums de gas les vèrtebres de l'espinada. De l'altra part, los quatre fanals del passeig de Santa Clara, les masses formidables de "Pilat" i de la Borderia, foradades, en rengleres, per rectànguls lluminosos de finestres...
L'hermós passeig, girant-s'hi, oferia un aspecte fantàstic ... L'arbreria uniforme semblava lluir un fullatge artificial, il·luminades, per sota, las frondoses copes amb la claror groguenca dels fanals de gas...
La concurrència, esclarida i compacta, se veia moure's en bellugueix acompassat..., negrosa en conjunt; matisada, amb tot, de notes clares i rialleres..., barrets de palla, trajos de piqué, blancs..., vestits femenins de colors cridaires i vistosos, blau, rosa, lila, en teles subtils, en gasses transparents, damunt de visos llampants...
Les aceres també plenes..., toldos dels establiments de refrescos..., rafals urbans, gornits de cossis de sibines, pintorrejats, davant de la taberna de "La Bateria", del cafetí de "Mindanano"...; i en los cafès principals, luxosos..., cop de taules de marbre i de zinc, fora al carrer..., i de cadires de Viena, i de gent prenent la fresca.
Tecleig de pianos, fent arribar sos alegros a la Rambla, ofegats, no obstant, per les trompetades, i el bombo, i els platerets de la banda militar, instal·lada a l'indret del carrer de Sant Agustí, en cercle de faristols metàl·lics, que reforçava l'atapeïda rodanxa de brivalls, de minyones, de badocs.