Ilustració Catalana (Barcelona), 1905
Ficat entre el carrer del Portal Nou i el Passeig de Sant Joan, com si en aquell pa de cases un llamp hi hagués obert una esquerda, s'hi troba un esquifit carreró que la majoria dels barcelonins no ha trepitjat una sola vegada.
Borni de naixement, ja que sols rep la llum per un cantó, i escanyat de llet per lo minso de ses formes, no cal dir si és falaguera sa fesomia. Per més tragèdies, visqué una tongada sens cap mena de nom, com fill de pares fonedissos, fins que, al afillar-se'l més endavant i quan ja s'allargassava, convingueren els padrins en anomenar-lo el dels Petons.
No sé si el batejarien aixís per les contínues ganyotes que feien esclatar ses llàstimes, o bé per les ensopegades que la munió de clots, escletxes, ressalts i desnivells de tota mena ocasionaven als viandants; la Petona, una gitana que hi vivia, i que per sos aires i hermosura es feia rotllo entre el jovent de Ribera, podria satisfer a ben segur nostra curiositat.
Sia lo que es vulla, ja que son nom poc ha d'interessar-nos, és lo cert que el carrer dels Petons, malgrat i sa perllongada existència, en res ha modificat encara sa primitiva configuració