Instituto de Estudios Tarraconenses (Tarragona), 1958
Casa nostra del carrer dels Cavallers tenia dos pisos superiors, independents un de l'altre, que comunicaven amb el principal. Un era del meu germà més gran, Francesc; l'altre, el de les meves germanes. Aquest darrer era molt espaiós i estava esplèndidament orientat. Des dels seus balcons estant es tenia una magnífica vista. En el primer pla sorgia la cúpula del palau de la Diputació; després s'estenia la ciutat moderna amb un declivi pronunciat cap al mar. A continuació, ja en el fons del panorama, el cap de Salou i la bellíssima corba de la seva platja. Finalment, formant part de l'horitzó llunyà, la retallada muralla de les muntanyes, els darrers estreps de les muntanyes de Prades, enervades d'alts cimals alternats amb altes planícies.
Aquestes muntanyes llunyanes, amb les seves abruptes o gràcils siluetes i el seu blau lluminós, eren el meu encant i la meva obsessió, sobretot en les hores que el sol descendia lentament envers las erra, molts dies en un cel immaculat, altres dies entre núvols tenyits de màgiques irisacions Aquestes postes de sol han estat sempre un dels principals atractius de Tarragona i el seu camp, i nosaltres les esperaven amb una viva il·lusió;
I se érem a casa, pujàvem al pis de les nostres germanes per extasiar-nos en la contemplació d'aquelles meravelles, cada dia diferents, que el cel, el mar, la terra i el sol ens brindaven com a fons d'uns espectacles que mai es repetien i tenien l'encant de la novetat i la sorpresa. Anys més tard, en la nostra joventut, la història va afegir un nou atractiu a aquests balcons de casa nostra. Vam saber que es corresponien amb els finestrals dels murs de l'immens pretori i palau que els romans havien edificat al llarg de les que amb el temps havien de ser els carrers de la Nau i la de Cavallers, des dels quals l'emperador August havia gaudit, com nosaltres, de la contemplació dels meravellosos capvespres del cel i del camp de Tarragona.