Manual de conformitats

Obra completa, 3

Edicions 3 i 4 (València), 1980

Autor: Vicent Andrés Estellés
Pàgina: 199
Indret: Pla de la Seu (Tarragona)

A mi acorda un dictat (fragment)

la remor d'una font entre els xiprers més nobles,
i altra vegada el fang, els carrers plens de fang;
alguna llosa negra en alguna façana
amb algun text hebreu difícil de resoldre;
i de sobte la gracia d'una finestra gòtica,
quan ja s'ha fet migdia entre els avellaners
i un riu de verdes fulles es pot creuar, si ho vols,
saltant entre unes pedres amablement anònimes,
i en el llit de l'hotel canta victòria el mascle
i balla, nu, en el centre de l'habitació
com en una pintura rupestre, ritual,
mentre, a la catedral, el sagristà passava
les fulles d'una bíblia entre Job i Virgili,
el cartipàs solemne i ordenat dels tapissos,
capítols de batalles, preceptives geòrgiques,
els mariners que arriben, les dones d'altes sines;

Autor: Vicent Andrés Estellés
Pàgina: 199
Indret: Claustre de la Seu (Tarragona)

A mi acorda un dictat (fragment)

el capitell on duien a enterrar una rata,
l'antecedent remot, diríem, de Walt Disney,
si no hi hagués, també, els sermons, ameníssims,
de sant Vicent Ferrer o algun text d'Eiximenis,
una moralitat que buscava en les bèsties
una exemplaritat distretament exempta;

Autor: Vicent Andrés Estellés
Pàgina: 198
Indret: Pretori. Dins de la sala museu (Tarragona)

A mi acorda un dictat (Fragment)

i això entre altres vestigis: el sarcòfag d'Hipòlit,
la tenebrosa història relatada entre pàmpols
i cérvols d'una pedra que té color de pa,
amb aquella nacrada qualitat de la pell
en uns determinats llocs recòndits d'un cos,
amb les reminiscències interiors, castíssimes,
d'aquelles caragoles de mar que t'estimaves;
les estores que duien les rameres antigues
per tal de treballar on trobassen la feina,
o l'emblema de fang que els penjava entre els pits,
amb les eines del seu ofici venerable
a una escala portàtil, simplement emblemàtiques,
per més que allò al·ludia a ereccions i pèls
d'una anonimitat obscena i convinguda,
a expeditives pràctiques que un furor acredita,
d'una justificada activitat diversa
que en la diversitat potser es redimia,
si és que es buscava alguna redempció, qui ho sap,
entre besos i arraps i ja no me'n recorde
del teu nom i les teues peculiaritats;