Edicions 62 - 1985 - Barcelona
Record d'Artà
Lents passejàrem d'una estança a l'altra,
com si fóssim les peces en un joc
de cambres nues en el transparent
silenci de la calç a la penombra.
Conversàrem al peu de les palmeres:
el goig llarg i calmós de la paraula
reflectia la llum dels contraforts
banyats pel culte sol de mitja tarda.
La casa és l'espai clos dedins una àmfora,
i, en fer-se vespre, vagament somriu
el déu de marbre de l'arquitectura
en l'hospitalitat de les teulades.
Cala Murtra
Hi ha vestigis de murtra en el cel blau,
i l'esquelet del sol, desgavellat,
entre els còdols que cremen vora l'aigua.
Les cigales sostenen, metafísiques,
l'única nota que és la infinitud
d'un déu de dol que mira a l'horitzó.
L'esclat de la raó és aquesta llum
de les pinedes verdes que davallen
fins la pell de la mar, que és una vànova
planxada pel migdia. Som la fusta
de barques assecades al fossar
de còdols on els ulls són aombrats.
Cap al tard a la plaça
Damunt dels murs la tarda deixa un vel
de claredat. Al gran baladre rosa
l'ocell de l'ombra del ponent s'hi posa
i la mirada abasta el buit del cel.
El dia mor entre l'oliverar,
prop de la gran finestra de la nit,
i enrogeix, entelada per l'oblit,
la lluna del rellotge al campanar.
Cordial, el capvespre entra a les cambres
i deixa cendra d'hores en els vidres.
Teulats enllà, la llum s'esfilegassa
i la tarda, els meus ulls, la nostra vida,
tot té un color d'or fosc, com la llimona
rovellada pel te dins de la tassa.
Camps de Sineu
L'estiu em crida a vespre i claredat
per caminar entre els marges, als camins
de pols rogenca, cel de tarda endins,
vora els miratges de la soledat.
Són més cultes els camps prop de Sineu
i als horts color verd fosc dels tarongers,
voltats per una tanca de xiprers,
hi ha el sumptuós retraïment d'un déu.
Res no remou els vells abeuradors
al vespre, quan els llums rere les randes
s'encenen com fanals d'un petit port.
Damunt Sineu, al cel de nit, hi ha el mar
i les barques del vent aparellades
amb les obscures xarxes de la mort.