Edicions 62 (Barcelona), 1979
Noti's bé, que a la paraula catalanisme que no expressa més que la idea d'un sentiment de carinyo i afició a les coses de Catalunya, hi afegim lo qualificatiu de regionalista, lo qual li treu tot sabor d'exclusivisme i d'interessada mesquinesa. Lo que desitgem per a Catalunya, en efecte, volem estendre-ho a les demés regions, lo qual dóna ja caràcter general a les nostres idees. Qualsevol regió que es trobi en condicions semblants a la nostra, pot aspirar a lo mateix a què aspirem nosaltres, i a nosaltres nos toca alentar-la. Per a que les nostres pretensions puguin realitzar-se amb desembaràs i donguin per resultat un sistema complet i harmònic d'organització dintre d'Espanya, necessitem que totes les regions que la formen aspirin a lo mateix que la nostra, i logrin realitzar juntes llurs aspiracions.
I no ens parem encara. No sols som catalanistes i regionalistes, és a dir: no sols aspirem a que Catalunya rompi les lligadures que la tenen agarrotada i subjecta, i a que les demés regions de la Península facin lo mateix, a fi de que puguin luego unir-se totes amb los suaus llaços de la germanor i de l'interès mútuo, sinó que a tal resultat hi aspirem perquè és conseqüència d'un ordre general d'idees que constitueix tot un sistema. Lo catalanisme regionalista és fill en nosaltres dels principis particularistes, que creiem los més civilitzadors i fomentadors de la cultura en general. Lo reconeixement del particularisme és la consagració de la llibertat, i la llibertat és no sols la font més abundosa de progrés i de millora, sinó que eleva la dignitat de l'home i de les societats i pobles.