núm. 181 - 1925 - 18 de juliol
Ara i sempre
—Plora, bon pastor
de les terres altes!
Plora, Manelic,
la mort del teu pare.
—Que plori la gent
de la terra baixa,
la gent que el creu mort,
malgrat que s'enganya.
És viu i ben viu
i en terres ben altes,
més altes que els cims
de les grans muntanyes.
Allà vivim junts,
com el cos i l'ànima;
tant com viurà el fill
té de viure el pare.
Passaran els anys
l'un darrera l'altre,
mudaran els temps,
rodaran els astres...
I allà virem junts,
sense fi, sens mudança,
el cel per dosser,
tot el món per Pàtria!