Llibreria d'Àlvar Verdaguer (Barcelona), 1884
A Felip Quint
Rei i lladre quinze voltes,
tu que bregues sol i vern,
flastomant sota les voltes
socarrades de l'infern,
vull cantar-te les absoltes
amb un himne d'odi etern.
Companys, beguem-hi, tot maleint,
a la memòria de Felip quint.
L'orgull, lo crim i la guerra
van trenar la teva sort;
Déu va fer-te amb la mà esquerra,
la teva ombra era la mort.
Jo só la veu de la terra
que maleeix ton record.
Só la pàtria malferida,
só l'antiga llibertat,
que retornen a la vida
com un roure retanyat,
que reneguen, maleïda!,
de la bava que has deixat.
De l'infern que amb tu s'esbrava
si pogués baixar al pregon,
per venjar la pàtria esclava,
per retornar-te l'afront,
faria lletres de lava
per escriure't lladre al front.
Si davant de tota Europa,
poguesses tornar a sortir,
amb ton orgull i ta tropa
voldria veure't aquí
per oferir-te ma copa...
però plena de verí.
Companys, beguem-hi, tot maleint,
a la memòria de Felip quint.