Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Barcelona), 2011
La costa brava (fragment)
An el gran Cosmos s'incorpora l'ànima,
i com una aura de sotil dolçura,
de les antigues edats d'or serenes
un reconfort arriba...
Per moments tomben atalaies mortes,
castells vençuts que els temporals estimben
entre els penyals. I els vells turons en l'aire
austers i muts s'eleven.
A dalt s'aixequen les faroles blanques,
guaitant les naus qui en l'horitzó desfilen
i alçant com braços dins la nit pobra
llanterna solitària,
la llum que miren allà endins, dubtosos,
els mariners desconeguts qui passen
en la calitja de la mar inquieta,
vetllant sobre la proa.
Negres cavernes que socaven l'aigua
i on les nereides reposaven, dolces,
desfent en l'ombra dels fondals claríssims
les cabelleres verdes,
guarden visions de terrorífics monstres
fregant l'escata pels cantells i puntes,
apocalíptics animals qui semblen
despresos d'una gàrgola.