Serra d’Or (), 1977
L'avi de Gabriel Ferrater fou un d'aquests vinaters i el seu negoci, ja de sòlid prestigi comercial, va prosperar molt gràcies a la guerra de 1914-1918. Els seus fills, Gabriel, Joan, Ricard i Amadeu, continuaren el negoci. Ricard Ferraté, el pare de Gabriel Ferrater, no va portar l'empresa familiar fins mes tard. Inicialment va estudiar per a enòleg—fou de la primera promoció de l'escola de Viticultura i Enologia de Reus—, però no va acabar els estudis i sí, en canvi, la carrera de Dret, encara que mai no va exercir. Quan Gabriel Ferrater va néixer, el vint de maig de mil nou-cents vint-i-dos, els seus pares vivien a Reus en un pis de la casa dels Ornosa, a la cantonada del Raval de Santa Anna amb la plaça de Catalunya. En aquest edifici, hi varen residir poc temps.
Els amics de Gabriel més aviat el recorden vivint a la casa Ferraté, al mateix Raval, a uns cent metres de la plaça de Prim, el centre vital de Reus al llarg d'aquest segle. Els Ferraté habitaven dos pisos de la casa. Al de baix, hi havia una biblioteca extensa i sempre al dia i el billar, on esporàdicament algun company d'estudis de Ferrater anava a jugar. Al pis de dalt, hi feien vida.
Dels germans Ferraté Soler—Gabriel, Joan i Amalia—, en tingué cura, durant un temps, una senyoreta alemanya, jueva, coneguda per ells amb el renom de «La Farola», deformació de «Fräulein». Fugia d'Alemanya, d'on havia escapat l'any trenta-tres, i va estar amb la família Ferraté cosa d'un any. Junt amb «La Farola» també van treballar a casa dels Ferraté «L'esclava» i «El Terremoto». «Esclava» era el malnom de Francisca, dida de Gabriel i masovera del Picarany, «una masia voltada de pins prop d'Almoster, als primers turons de les serres que tanquen per darrere el Camp de Tarragona», que féu construir Ricard Ferraté quan el seu fill Gabriel tenia dos o tres anys. «Terremoto» era el malnom que aplicaven al xofer de la família, un xofer d'uniforme que conduïa el luxós Chrysler del pare Ferraté.