Thomas i Cia - 1894 - Barcelona
Sagramental (fragment)
Mes, no esmentem fets innobles
ni parlem ja de greus torts,
gemegà es propi de pobles
decadents o casi morts.
No captem el dret de viure
dret que no es compra ni es ven;
poble que mereix ser lliure,
si no li donen, s'ho pren.
Front altiu i parla franca
i amb lo cor esperançat,
conquistarem lo que ens manca
guardant bé el que ens ha quedat.
Germans! nostre crit retrunya
ben alt, i a la llum del sol:
Visca lliure Catalunya
dintre el reialme espanyol!
A Balmes
Des del fons del teu sepulcre mira, oh Balmes,
la corona de tristes semprevives
que de ta mort en l'anual memòria
los teus patricis vénen a oferir-te.
Mira eixes flors collides en la Plana,
i veuràs en sa fulla esgrogueïda
vermellejar espurnes sanguinoses
segell trist d'una lluita fratricida;
i amb les gotes de sang veuràs mesclades
les llàgrimes que el cor als ulls envia,
lo cor que tot plorant ta pèrdua infausta
plora ensems de la pàtria les desditxes.
Oh Pàtria! que fatídica és l'estrella
que ara en lo cel de ton destí domina!
puix mentres perds als bons de ta fillada
te queden sols botxins que et martirisen,
i sobre les fossanes dels patricis
bressols s'hi gronxen que són nius de víbores.
L'adéu al món
Enrera gir mon pas. ¡Adéu follies
ensomnis mentiders d'aqueix món breu!
il·lusions que al capvespre sou musties
fumera del no res ¡per sempre adéu!
Atura't esperit. Tes ales plega,
que l'esglai t'ha retut al primer vol,
no és lo teu cel aqueix a on t'ofega
l'espessa boira que t'amaga el sol.
¿Cor meu, per qui bategues?, no és ta vida
lo moure't forcejant dintre mon pit
per tot lo d'ací baix; ¡tot és mentida!
fonedissa claror de fosca nit.
L'absoluta (fragment)
Mes sota un altre teulat
cinc anys que espera i aguarda
l'amor constant i fidel
d'una minyona agraciada,
que si li dava valor
solament de recordar-la,
quan de les tribus del Riff
rebia ruixats de bales,
ara li fa batre el cor
amb frissança agosarada.
Una pitrada i avant
i de seguit serà a casa,
una pitradeta més
i al cap del poble arribava.
Feien lo tercer senyal
de la Missa, i la campana
amb sa veu de vell amic
par que li diu: «vina, afanya't!»
Al entrar al cap del carrer
troba un parell de comares
que al veure'l han reculat
com si els eixís un fantasma,
i mirant de cua d'ull
i a cau d'orella parlant-se,
corrents s'han ficat a dins
fins al replà de l'escala.
Les noies regant clavells
i espesses mates d'alfàbrega,
al veure el Jan del Molí,
sobtades girant la cara,
i en lloc de dar-li el bon jorn
de la finestra s'aparten.
Trist se posa i capficat,
i ans de arribar a la plaça
sent a casa del fuster
pics de martell ¡santa Pasqua!
si no és per caixa de mort,
per què aqueixes martellades?
A la botiga n'ha entrat
amb la cara trasmudada;
lo fusteret quan lo veu
d'esglai se li glaça l'ànima,
li cau l'eina de les mans
i dels ulls un raig de llàgrimes.
Lo minyó tot ho entén
no ha menester més paraules,
i en aquell punt va enyorar
un clot en terra africana.
S'arrenca un anell del dit
i sanglotant aixís parla:
«La Roseta se 'ha mort,
(Déu l'hage ben coronada)
quan l'anireu a encaixar,
si el coratge no us mancava,
la caritat me fareu
de destapar-li la cara,
i li posareu al dit
est anell de prometatge...
A la Verge del Roser
porteu-li les arracades;...
jo me'n torno a servir el Rei
que ja tot lo món m'és pàtria.»
Himne patriòtic per la restauració de Ripoll (fragment)
Chor
Sobre l'ara de nou consagrada
i davant la tomba comtal,
catalans, jurem tots la creuada
per salvar la nostra casa pairal.
I
Des del cim del altívol Pirene
de la pàtria granític bressol,
deu centúries avui nos contemplen,
deu centúries de glòria i de dol.
I del torb amb la veu espantosa
nos pregunten cent hèroes sagnants:
"de la Pàtria que us dàrem gloriosa
què n'he fet, què n'heu fet, catalans?"
IV
Llengua santa que d'independència
n'és penyora que mai pot fallar,
florirà en nostre llavi a tothora
en lo temple com dintre la llar.
I pel Dret que és la vida del poble,
que és sagrat com la sang que portem,
per eix Dret que és l'herència més noble
si morir fos precís, morirem.
V
Arborem lo penó de les Barres,
eix blasó que la mar coneix prou;
no vulguem ser els remences d'Espanya
no s'ha fet nostre cap per al jou...
amb la fe que a Ripoll hem jurada
tindrem pàtria i tindrem llibertat,
i serà nostra empresa guiada
per l'Estel que duu al front Montserrat.